Hi ha molts avantatges que ens brinden les ratapinyades. A part d'ajudar a contenir els insectes i dispersar llavors de certes plantes, els quiròpters també segreguen un producte que ens resulta molt útil a l'agricultura: la caca de ratpenat. Segur que a molts els resultarà estrany i fins i tot fastigós, però l'acumulació massiva de femta d'aus marines, quiròpters i foques contenen un substrat anomenat guano. És una paraula provinent del quítxua que significa «adob». Només es produeix quan l´ambient és àrid o amb un nivell d´humitat escàs.
Resulta que el guano utilitzat com a adob és un fertilitzant amb una eficàcia molt alta. Això és degut al seu elevat contingut de fòsfor, potassi i nitrogen. Aquests tres components són els principals per a un bon creixement de les plantes. Durant el segle XIX, el guano va ser comercialitzat i la seva importància era notable a nivell agrícola. Per la seva importància, es van arribar a colonitzar illes remotes a tot el món. Un segle més tard, al XX, les aus i les ratapinyades productores d'aquest substrat van passar a ser un objectiu important de conservació. Fins i tot avui, el guano continua sent molt apreciat, sobretot pel que fa a l'agricultura ecològica.
Composició de la caca de ratpenat
Els excrements d'aus marines són rics en diversos components. Entre ells hi ha l'oxalat amònic, fosfat, fòsfor i nitrogen. També compta amb un nivell elevat d'impureses i sal terrestre. El guano que ve de dipòsits frescos a nivell local, com ara les illes Chincha que es troben al Perú, conté habitualment un 8 a 16% de nitrogen, un 2 a 3% de potassa i un 8 a 12% d'àcid fosfòric. Quant a la caca de ratpenat, quan és fresca i de quiròpters insectívors té uns nivells nitrogen semblants als dels ocells marins. També posseeix alts nivells de fosfat. Tot i això, el nitrogen habitualment s'allibera en ambients cavernícoles. Per això, el guano provinent de ratpenat sol tenir un valor fertilitzant menor que el de les aus marines.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/ratpenats/myotis-bechsteinii/»]
L'ésser humà ha inventat un adob mineral que imita el guano natural, una mena d'adob artificial. En general, es fabrica amb allò que sobra de les pesca, és a dir, tot allò que no s'aprofita com a aliment. Com que és una matèria orgànica amb un alt contingut de calci, aquest tipus de guano es va utilitzar a principis del segle XX per generar electricitat en alguns llocs de la costa, com per exemple a l'Illa Cristina, que està ubicada al sud-oest d'Espanya.
Història del guano
L'explotació de la caca de ratpenat i d'aus marines va començar l'any 1845. A causa de les seves propietats com a fertilitzant, va ser un producte molt important per a països com els Estats Units o Anglaterra. Aquest tipus d'adob es recol·lecta de diferents illes i illots que pertanyen a l'oceà Pacífic. Entre els llocs més destacats que exporten aquest material hi ha Perú, Nauru i l'illa Juan de Nova. Actualment, el guano continua sent un producte molt demandat per l'agricultura ecològica, ja que és un fertilitzant natural que substitueix els adobs artificials.
Medicina
S'han trobat testimonis històrics que diuen haver buscat, i fins i tot trobat, qualitats medicinals al guano. Un és del senyor Curet, el capità de la nau L'Eduard. Aquest home va afirmar al seu dia que el guano s'utilitzava en banys, als herpes, a la lepra, a la gota ia escròfules amb un bon resultat. Un altre testimoni, aquesta vegada del doctor Recamier, diu haver curat una dona de 21 anys que patia una afecció herpètica molt forta. Pel que sembla va ser molt complicada i resistent, però el guano la va sanar. Un altre cas de curació gràcies a aquest adob natural és el d?una dona de 50 anys que va estar durant quatre anys amb ulceracions. Segons el testimoni, ella es va curar molt ràpidament després d'usar el guano.
Malalties transmeses per la caca de ratpenat
Són molts els animals que porten malalties transmissibles als humans. Aquelles que afecten tant els animals com a nosaltres s'anomenen zoonosi. Les ratapinyades són un dels animals que més malalties transmeten. Generalment, els virus que porten els transmeten mitjançant la seva saliva ia través de les espores dels fongs que hi ha als seus excrements. Per això, és recomanable no tocar la caca de les ratapinyades.
Hi ha al voltant de 60 malalties que poden ser transmeses als humans. No obstant això, les més associades a les ratapinyades són la histoplasmosi i la ràbia.
histoplasmosi
Es tracta d'una infecció provocada per la inhalació de les espores del fong histoplasma. És força comú en els excrements d'aus i de ratpenats. Tot i que puguem agafar-la només respirar, aquesta malaltia no es contagia entre les persones. Generalment, la histoplasmosi és lleu i asimptomàtica. En cas contrari, els símptomes més freqüents són mal de pit, febre, malestar i tos seca. Sol afectar els pulmons, però en casos més severs es pot propagar altres òrgans. Aquest fenomen s'anomena disseminació de la malaltia. Normalment afecta d'aquesta manera nadons, nens, gent gran i persones que tenen problemes immunitaris.
ràbia
La ràbia és sens dubte la zoonosi més coneguda de totes. És altament mortal i afecta el sistema nerviós central. La ràbia està gairebé eradicada a Europa. No obstant això, cal anar amb compte a l'hora de manipular excrements i no deixar-nos mossegar per animals salvatges, per si de cas. Aquest virus es transmet principalment per mossegades (saliva) i esgarrapades. No obstant això, també es pot contagiar mitjançant contacte amb la pell, sang, orina o guano del ratpenat. A part dels quiròpters, molts altres animals poden transmetre el virus de la ràbia, com les guineus, óssos rentadors, xacals, mofetes i altres carnívors salvatges.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/ratpenats/myotis-emarginatus/»]
En conclusió podem dir que la caca de les ratapinyades té els seus avantatges a nivell agrícola, però si ens trobem amb ella a casa hem d'anar amb compte. És recomanable acudir a experts en plagues per desfer-nos-en. Amb les ratapinyades en canvi, l'ideal seria buscar una solució no mortal ni perjudicial per a ells, perquè puguin seguir ajudant els ecosistemes.