El regne animal de les serps és força ric quant a espècies d'aquests rèptils. Tot i això, de vegades ens trobem amb alguns exemplars que ens criden l'atenció. Aquest és el cas de la serp bastarda.
És un animal que tenim present a Espanya i també a Europa. Si vols conèixer les característiques de la serp bastarda, el seu comportament, on la pots trobar, de què s'alimenta o com es reprodueix, aquí tens tota la informació que necessites sobre ella.
Característiques de la serp bastarda
La serp bastarda, també coneguda com colobra bastarda, o colobra de Montpeller, de nom científic Malpolon Monspessulanus, és en realitat un rèptil verinós, però no perillós per a l'home. Pot assolir fàcilment els 2 metres de longitud, encara que hi ha exemplars que han superat en mig metre aquesta xifra. Per la seva banda, arriba a pesar els 3 quilos.
El més característic daquesta serp són les dents, ja que les té a la part posterior de la mandíbula superior (al maxil·lar superior). A més, el seu cap difereix d'altres rèptils, perquè té uns ulls grans i amb unes escates que sobresurten sobre ells com si fossin celles, cosa que li atorga a l'animal una mirada molt penetrant i curiosa. És de forma allargada i té un musell punxegut.
Pel que fa al seu cos, aquest és força allargat, amb una cua fina i molt llarga. Les escates que cobreixen el cos de la serp es divideixen en dues: d'una banda, 8 escates supralabials, de l'altra, fins a 189 escates ventrals. Aquestes són llises, amb alguns petits arcs, que formen entre 17-18 files al centre del cos. El seu colorit sol ser uniforme i aquest va entre el verd oliva i el marró amb algunes taques negres molt característiques. Tot i això, a la part del ventre, el color és groc clar mentre que, la zona anterior, és gris opac.
El comportament de la serp bastarda
La serp bastarda es pot qualificar com a activa, ràpida i agressiva. Al contrari que altres rèptils, en aquest cas és d'hàbits diürns i, malgrat el pes i la longitud, es pot moure de forma molt ràpida desplaçant-se a gran velocitat.
Tot i que no és enfiladissa, als mesos d'estiu sí que sol pujar als arbres mentre que, d'octubre a març, té un comportament d'hibernació, cosa que fa que busqui una zona on no hagi de ser molestada per passar els mesos de més fred.
Si la serp es veu amenaçada, o s'entra al seu espai, aquesta és capaç d'alçar-se com fan altres serps (cobres) perquè la seva mida intimidi els altres i aquests s'allunyin. A més, emet un so sisejants per tal que l'enemic desisteixi. Tot i això, si aquest no ho fa, o intueix que ha d'atacar, ho farà sense dubtar un moment. Gràcies als seus ullals que ejaculen verí, pot matar les seves preses fàcilment. En el cas de l'home, a causa de la localització d'aquests ullals, ja que la seva boca no és gaire gran, no arriba a mossegar amb ells, però hi ha casos en què sí que ha passat. Afortunadament, el verí no és gaire perillós per a la vida de l'ésser humà.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/serps/serp-voladora/»]
En cas que es pateixi la picada d'una serp bastarda, entre els símptomes que s'experimenten hi ha la inflamació local (a la zona on s'ha produït la mossegada), dolor, possibilitat d'un edema (acumulació de líquid), o d'una limfangitis (inflamació dels canals limfàtics), símptomes neurològics com a formigueig , adormiment, problemes per empassar o per respirar, i fins i tot una paràlisi lleu. Tots aquests símptomes són passatgers. I és que, malgrat que el verí no és gaire tòxic, sí que requereix un tractament mèdic per curar els problemes que pugui provocar aquesta serp.
hàbitat
La serp bastarda no se sap del cert quin és el seu origen, però segons els estudis de la seva genètica sembla que els experts coincideixen que aquesta és originària de la zona del Magrib. D'aquí va emigrar a Europa, on ara mateix és molt assentada a la Península Ibèrica (llevat de la part occidental superior d'Espanya), i de França.
En el cas d'Espanya, on és més present és la zona mediterrània. Li agrada viure tant a les dunes costaneres com també a les muntanyes, sobretot a zones de matolls, boscos mixtos de pinedes, riberes o en zones on hi hagi llocs per refugiar-se, ja sigui bardisses, murs, etc.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/serps/serp-vellut/»]
Com altres espècies de serp, la serp bastarda busca la calor, però ha estat capaç d'adaptar-se a viure fins als 1.500 metres d'altitud. Només a Cantàbria i els Pirineus no tenen aquest rèptil.
L'alimentació de la serp bastarda
La dieta de la serp bastarda es compon de rèptils petits, com són sargantanes, dragons, ratolins, conills, ocells… De fet, és capaç d'enfrontar-se a animals de grans dimensions per a ella.
Té una forma peculiar de caçar i és que, en lloc de fer-ho com altres rèptils, el que fa és subjectar la presa amb la boca per poder mossegar-la amb els ullals. Seguidament la deixa anar i espera que el verí faci efecte en l'animal per engolir-la tot seguit. Per això, per a ella és molt important controlar durant uns segons la seva víctima per tal que els ullals puguin assolir una part d'aquesta on clavar-se perquè el verí hi entri.
La reproducció de la colobra bastarda
Una serp bastarda aconsegueix la seva maduresa sexual quan té la grandària idònia, sent les femelles força més grans que els mascles. La còpula es produeix entre els mesos d'abril-maig mentre que la posada es produeix al juny. En aquesta època la femella és capaç de posar fins a 18 ous (el normal és que siguin entre 4 i 18). L'eclosió tindrà lloc entre l'agost i el setembre. Aquests tenen una forma allargada i fan uns 4 centímetres de diàmetre. Els ubicarà a zones càlides perquè mantinguin la temperatura.
Els cries quan neixen fan aproximadament 25 centímetres. Igual que els seus progenitors, són rèptils molt agressius i àgils, i no dubtaran a atacar les preses per alimentar-se'n.