compsognathus

El compsognathus va ser el dinosaure més petit que va existir

El Compsognathus és un extint teròpode compsognàtid famós per ser el dinosaure més petit que va existir, encara que dècades després es va saber que no era així. De fet, té l'honor que el pes va ser només d'uns 3 kg. La seva espècie va ser molt popularitzada gràcies a la pel·lícula Jurassic Park, en la qual podem veure una coneguda escena d'atac en rajada de Compsognathus. Va ser una mena de dinosaure nana, però realment àgil i ferotge. Va viure fa 150 milions d'anys al Juràssic.

El nom d'aquest dinosaure prové del grec, i significa Mandíbula Refinada / Delicada. El primer exemplar va ser descobert a la dècada de 1850 a Alemanya, i se n'han trobat esquelets complets molt ben conservats. En aquest article trobaràs informació relativa i important per entendre com era aquest minidinosaure de cua i potes llargues. Tot sobre la seva anatomia, alimentació i forma de relacionar-se amb el medi.

Anatomia i Morfologia

Els esquelets de Compsognathus trobats estan en molt bon estat de conservació

El Compsognathus va ser per molt temps el dinosaure més petit conegut, i la seva longitud oscil·la al voltant d'1 metre de llargada. De fet, van haver-hi dinosaures com el Microraptor o el Parvicursorque van destronar el Compsognathus de ser el més diminut dels que va existir. Va ser un dinosaure bípede amb unes potes del darrere molt allargades, raó de la qual prové l'extensió del nom «C. Longipes», i una cua allargada que l?ajudava a mantenir l?equilibri. Els seus membres davanters eren més curts, igual que altres teròpodes, i estaven dotats de 3 fortes urpes cadascun.

La dada de les urpes o dígits, com de vegades se'n diuen, es va pensar al principi que en tindria 2. Aquest error va ser degut a que l'espècimen trobat a Alemanya conservava només 2 dígits, pel fet que no s'havien conservat del tot bé a la fossilització les seves extremitats davanteres. Aquest fet va quedar rectificat amb el fòssil trobat poc després a França i amb els que posteriorment s'hi han anat trobant.

El seu crani era estret, allargat i delicat. Si prenem de referència el seu crani, els ulls eren grans. Les dents, d'acord amb la seva alimentació i mida, eren petites i esmolades. Igual que la seva mandíbula, que també era fina i allargada, semblant al seu musell, novament punxegut.

Algunes espècies que es relacionen amb el Compsognathus tenien el cos recobert per una estructures semblants a les plomes. Per deducció i analogia biològica es pensa que igual que els seus semblants, el Compsognathus molt possiblement també tingués la presència de plomes al cos. Encara que no per això s'ha representat d'aquesta manera, i tampoc no s'han trobat presència de plomes ni res semblant a les restes trobades.

Alimentació

El compsognathus s'alimentava de preses petites, també d'insectes
Imatge de Jurassic Park, el Món Perdut

L'alimentació del Compsognathus va ser principalment carnívora, però més aviat de petites preses. El munt de petites i esmolades dents així ho fan considerar. Tal com podem veure a la imatge extret de la pel·lícula Jurassic Park: El Mundo Perdido, Steven Spielberg aconsegueix una fidel representació de com podria haver estat el comportament i l'alimentació d'aquest petit dinosaure.

Una cosa que la pel·lícula sí que integra a manera de ficció, però que no hi ha evidències és atacar en rajades. No s'han trobat proves ni vestigis que facin pensar que aquest comportament social estigués arrelat als Compsognathus.

S'hauria alimentat principalment d'insectes i de petits vertebrats. A més, en una de les restes trobades, es va trobar a la part estomacal les restes d'un llangardaix del gènere Bavarisaurus. Aquest fet va significar que ha fet pensar que es tracta realment d'un dinosaure molt més àgil i ràpid del que la seva morfologia fa creure. I finalment, per poder caçar preses com les d'aquest tipus, es considera que la velocitat en perseguir una presa podria haver arribat fins als 64km/h. Això ho converteix en el més ràpid en relació a la seva mida de tots els dinosaures.

Curiositats del Compsognathus

El compsognathus s'alimentava principalment de petits vertebrats i insectes

  • La resta fòssil més gran que s'ha trobat d'aquest dinosaure data del 1972, prop de Niça, a França amb una longitud de 125 cm.
  • No se sap exactament la mida dels ous que el Compsognathus hauria posat. Es pren de referència al seu «parent proper», el Sinosauropteryx, on una resta d'aquest dinosaure mostra dos oviductes amb dos ous sense arribar a ser posats.
  • Encara que no té el títol de dinosaure més petit, sí que ocupa el primer lloc com el més diminut dins l'època que va viure.
  • Les restes fòssils trobades només han estat trobades a França i Alemanya.
  • S'ajudaven de les seves destres mans de 3 urpes per agafar i esbocinar algunes de les preses.
  • Es creu que per arreglar-les en aquell llavors hostil món, el Compsognathus es valia de la seva agilitat i intel·ligència, tant per caçar com per escapar dels seus depredadors.
  • Comunament s'ha pensat en el pes d'un gall dindi per comparar-lo amb el Compsognathus, ja que d'adult no pesava gaire més.
Articles Relacionats:

Deixa un comentari