La paraula «Microraptor» prové del grec, traduït significaria «petit rapinyaire». Com ens indica el seu nom, era un carnívor de la mida d'un colom, aproximadament, i veloç. És dels dinosaures més petits que han existit dentre els que es coneixen. Dins del gènere de Microraptor, hi ha tres espècies: Microraptor zhaoianus, Microraptor gui i Microraptor hanqingi. Aquestes tres espècies van viure a principis del Cretaci, fa uns 125-113 milions d'anys a l'Aptiense, a Àsia. Estudis posteriors suggereixen que les tres espècies són realment variacions del Microraptor zhaoianus Cryptovolans, i no espècies diferents.
Hi ha més de 300 espècimens fòssils d'aquest depredador exposats a museus de tot el món. Dels fòssils millor conservats es pot deduir amb força certesa que aquest dinosaure tenia plomes. Aquesta dada reforça la teoria que les aus baixen dels dinosaures. Fins i tot hi ha estudis que suggereixen que podria haver estat capaç de realitzar un vol actiu. Tot i la seva semblança anatòmica amb les aus, es considera un dinosaure no aviària que pertany el grup dels dromeosaures, al costat del Velociraptor.
Descripció del Microraptor
En aquesta imatge que vaig prendre al museu de ciències naturals de Stuttgart, a Alemanya, es pot apreciar un espècimen fòssil de Microraptor. Té restes de menjar a l'estómac i plomes a la cua i als braços. Aquest depredador era dels dinosaures no aviars més abundants dins del seu ecosistema i és el dromeosàurid amb més fòssils trobats avui dia.
Aquest depredador feia entre 42 i 83 centímetres de llarg i podia arribar a pesar un quilo. El seu hàbitat natural eren boscos on lliscava d'arbre en arbre per caçar les preses com podien ser ocells, mamífers i llangardaixos voladors. Els ossos superiors de les extremitats davanteres eren molt llargs, el coll era estret i les seves dents eren llisos i estaven parcialment serrats.
El Microraptor és especialment conegut pels paleontòlegs per tenir plomes de vol inusualment llargues a les cames, no era habitual als primers ocells ni als dinosaures amb plomes. A més, el seu cos estava cobert per una capa gruixuda de plomes ia l'extrem de la cua hi havia una espelma amb forma de diamant, que segurament servia per donar-li més estabilitat a l'hora de volar.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/velociraptor/»]
color
L'any 2012, el paleontòleg Quanguo Li va examinar els melanosomes, que són cèl·lules de pigmentació, d'un nou espècimen i va poder determinar que el plomatge tenia un color negre i blavós amb un efecte iridescent, és a dir: El to de la llum varia depenent de l'angle des del que es mira, com pot passar, per exemple, amb les bombolles de sabó, les taques d'oli o les plomes dels paons. No és del tot clar la funció que feia aquest fenomen òptic per a l'animal, però se suposa que, igual que les aus actuals amb plomatges iridiscents, l'utilitzaven per comunicar-se i amb intencions d'aparellament.
Ales del Microraptor
Curiosament, el Microraptor posseïa dues ales a cada extremitat, quatre ales en total. Alguns científics pensaven que les podien utilitzar per planejar i per a un vol batut, i van suposar que probablement vivia als arbres, ja que les ales de les potes dificultarien el desplaçament sobre la terra. S'especula que les plomes llargues de les extremitats posteriors servien per canviar la direcció a l'aire i mantenir l'equilibri durant el vol, bàsicament entestaven la funció que compleixen les plomes cabals de les aus modernes.
Hi ha moltes teories sobre el tipus de vol que era capaç de fer el Microraptor, sent la més probable i recolzada científicament el vol propulsat. No obstant això, altres parents de la família dels Dromaeosauridae, com ara el Deinonychus, segurament no van ser capaços d'aconseguir un vol motoritzat ja que les seves ales eren més petites i els cops de vol més limitats. Amb aquests estudis es va concloure que el Microraptor va evolucionar el vol de forma independent als avantpassats de les aus.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/deinonychus/»]
Aquest petit depredador forma el clado Microraptoria, juntament amb altres raptors de quatre ales. Aquest clado pertany a la subfamília Microraptorinae, de la família dels Dromaeosauridae. La disposició de les ales ha fet que molts científics prevegin la importància que va poder tenir a nivell originari del vol i evolutiu per a les aus actuals. El 1915, alguns científics van començar a considerar la possibilitat que les aus van passar per una etapa de quatre ales en la seva evolució, denominant aquest estat com «Tetrapteryx».
Alimentació
Al llarg dels anys s'han trobat diferents espècimens fòssils de Microraptor que contenien restes de menjar a l'estómac. Entre aquestes restes es podien distingir diferents ossos de mamífers, ossos d'aus i alguns peixos i es va arribar a la conclusió que era capaç d'empassar-se petits animals sencers. En no trobar grànuls gàstrics en cap cas, es va poder deduir que aquest «petit rapinyaire» tirava materials orgànics no digeribles, com podien ser alguns ossos, plomes i pelatge, en els excrements.
Al principi es pensava que el Microraptor era un caçador nocturn per la mida dels anells escleròtics oculars. Tot i això, es va posar fortament en dubte després de descobrir que el plomatge d'aquest depredador era iridiscent, ja que no hi ha cap ocell nocturn actual que tingui plomes d'aquest tipus.
Curiositats del Microraptor
El Microraptor ha aparegut en nombrosos documentals, pel·lícules i llibres:
- Parc prehistòric (tercer episodi del documental de 2006)
- El dinosaure de quatre ales (documental)
- La terra abans del temps XII: El gran dia dels voladors (pel·lícula)
- Donotopia: Journey to Chandara (novel·la)
- Tarbosaurus: The Mightiest Ever (documental)
A més, hi ha un model de Microraptor a la col·lecció Carnegie, que és una col·lecció de rèpliques autèntiques i pintades a mà de dinosaures i altres animals extints.
Finalment cal destacar que va ser el primer dinosaure no aviària amb impressions de plomes i ales que es va trobar. Gràcies a aquest descobriment, i juntament amb les investigacions de l'Archaeopteryx que es van dur a terme, es van poder deduir noves teories força sòlides referent a l'evolució de les aus i el seu vol.