Pteranodon

El Pteranodon, va ser un dels rèptils voladors més coneguts que van existir en el període Cretaci Superior. Van viure fa entre 85 i 88 milions d'anys, i pertanyen al gènere pterosaure pteranodóntido. La seva distribució geogràfica es trobava a Amèrica del Nord, ocupant els territoris que actualment són Alabama, Wyoming, Nebraska, Dakota del Sud i Kansas. A més del Pteranodon s'han trobat més de 1.200 esquelets, molts en bon estat de conservació. La idea que se'n té avui dia, és molt aproximada gràcies als fòssils trobats.

Tot i pensar en el Pteranodon com un dinosaure, el cert és que no ho era. Pertanyien un clado germà dels dinosaures, l'Avemetatarsalia, on els dinosaures van pertànyer als clados Saurischia i Ornithischia. No per això, han estat menys famosos, ja que entre tot el públic general són ben coneguts, sobretot arran d'adaptacions cinematogràfiques on inclouen els Pteranodons dins el món dels dinosaures. Per ser animal extint, i conviure juntament amb els dinosaures, parlarem sobre ells. Tant dels seus vols, dietes, morfologia, crani i curiositats.

Anatomia del Pteranodon

Tot i conèixer-se molt de prop la morfologia del Pteranodon, i que els esquelets més grans trobats indicaven longituds de fins a més de 7 metres, no hi ha del tot un consens al pes. D'una banda, sí que se sap que aquells Pteranodon trobats majors i en fase adulta, representarien els mascles. Tots ells, amb crestes més grans i pelvis més estretes. Les femelles, per contra, les crestes eren menors, igual que la mida més petita, i les pelvis més àmplies segurament propiciades per les postes d'ous. No obstant això, el seu pes, la gran incògnita, se suggereixi que es troba entre els 20 i 90 quilos, encara que el consens final suggereixi més aviat un pes intermedi. La problemàtica ve que no hi ha cap animal actual, ni ratpenats ni ocells, que puguin assemblar-se en forma i anatomia al Pteranodon.

De entre els diferents tipus de Pteranodon que es coneixen hi ha una gran pluralitat, n'hi ha algunes de vàlides i molt conegudes com el P. Longiceps, el P. Stembergi, i després una sèrie llarga d'espècies alternatives i algunes altres en desús o no del tot clares.

Crani i cresta

El crani del Pteranodon era òssiament molt dur. A diferència d'alguns altres pterosaures més primitius com el Pterodàctil, el Pteranodon tenia una mandíbula sense dents. El seu bec, estava format per una massa òssia sòlida a les vores, i era molt allargat i acabat en punta. La seva mandíbula superior era més llarga que la inferior. I la part del crani més representativa en aquest exemplar era la seva cresta llarga i pronunciada, d'uns 80 centímetres de mitjana. La seva cresta provenia de la projecció dels ossos frontals que anaven cap amunt i cap enrere del crani. La seva longitud variava en funció de l'edat, el gènere i l'espècie. Aproximadament la longitud mitjana del seu crani era de 1 metres.

Alimentació

La principal dieta del pteranodon la constituïen els peixos, ja que s'han trobat ossos de peixos fossilitzats a l'àrea de l'estómac i fragments d'escates pel tors de diversos espècimens. Tot i així, experts suposen que també caçava invertebrats.

Al principi es pensava que aquest rèptil volador pescava submergint el seu llarg bec a l'aigua mitjançant un planeig lent, partint de la idea inicial que no podia enlairar-se des de l'aigua. Tot i això, el 1994, l'investigador Bennett va destacar la forta constitució del cap, el coll i les espatlles del pteranodon, donant peu a una nova teoria que afirmava la possibilitat que aquest sí era capaç d'enlairar-se des de l'aigua i així, submergir-s'hi per pescar mentre nedava. Bàsicament se suposa que plegava les seves ales cap enrere, tal com ho fan els matalassos d'avui dia.

Els experts pensen que una femella petita d'aquesta espècie podria haver arribat tranquil·lament a una profunditat mínima de 80cm amb el bec, flotant a la superfície.

El vol del Pteranodon

Lestil de vol daquest rei del cel se suposa que és comparable al dels nostres albatros:

1. La forma de l'ala és molt similar (l'envergadura en relació amb la longitud de la corda és 9:1 per al Pteranodon i 8:1 per albatros)
2. Tots dos són peixaters, per la qual cosa segurament el Pteranodon utilitzava el mateix patró de vol que l'albatros, denominat «planeig dinàmic«, que consisteix a aprofitar la baixa velocitat del vent sobre la superfície oceànica per poder fer llargs recorreguts sense aletejar ni tenir la necessitat de fer servir corrents termals.

Molt probablement, el vol del Pteranodon depenia principalment del planeig, com sol ser el cas a les aus marines d'ales llargues, però s'especula que també feia ús d'un aleteig ràpid i així un estil de vol actiu. Aquesta darrera teoria queda recolzada pels estudis de la càrrega alar realitzats en aquesta espècie, que consisteix a mesurar la força de les ales en relació amb el pes del cos, descartant la idea inicial que les seves ales eren tan grans que únicament podia planejar.

Els experts suposen que, igual que la majoria dels pterosaures, el Pteranodon s'enlairava adoptant una postura quadrúpeda i impulsant-se amb un salt ràpid.

Curiositats

• El Pteranodon apareix en diverses pel·lícules, com «A la recerca de la Vall Encantada», pel·lícula de dibuixos per a nens. Després en altres com a Parc Juràssic III, on al costat del Spinosaurus són els dos dinosaures principals.
• Pteranodon significa en llatí «ala sense dents».
• Es creu que el Pteranodon passava gran part de la seva vida a l'aire, i ho feia a una velocitat d'uns 25km/h ja que es dedicava majoritàriament a planejar.
• Després de diverses hipòtesis plantejades al llarg del segle XX, es creu que la funció de la cresta hauria estat merament sexual. Gairebé totes les teories que s'havien plantejat per a altres usos, com contrapès o timó, van ser més endavant descartades.
• Les primeres restes fòssils trobades van ser trobades el 1870 per Othniel Charles Marsh, a Kansas.
• Hi ha més de 30 tipus coneguts de Pteranodon, alguns reclassificats i altres no del tot confirmats.