El teròpode és un subordre de dinosaure saurisqui caracteritzat per tenir ossos buits i tres dits a les extremitats. Tot i això, l'any 2017 un article els va reclassificar al grup Ornithosceldia. El nom original Theropoda, provinent del grec, significa traduït peu de bèstia.
Al principi, els dinosaures pertanyents a aquesta subordre eren depredadors. No obstant això, molts d'ells van evolucionar a omnívors, insectívors, herbívors i piscívors. La seva primera aparició va ser fa gairebé 232 milions d'anys, a finals del període triàsic. A més, tots els carnívors grans terrestres del Juràssic Inferior fins a finals del Cretaci eren Teròpodes. Durant el període del Juràssic, els més petits d'aquesta subordre van evolucionar a aus. En l'actualitat, hi ha al voltant de 10.500 espècies vives que entren dins de la subordre del Teròpode.
Descripció del Teròpode
Tot i ser una mateixa subordre, existien moltes diferències entre els dinosaures pertanyents als Teròpodes. Diversos gèneres han estat trobats amb plomes, o almenys estructures similars. Tot i això, sembla una característica més comuna entre individus joves i espècies petites. De vegades semblen haver existit només en algunes zones del cos. Els exemplars més grans tenien escates petites protuberants que cobrien la pell. Hi ha espècies en què aquestes escates s'intercalaven amb altres de més grans que tenien nuclis ossis. Un exemple per a aquest tipus de pell és el Carnotaurus. També hi ha evidències que fan pensar que alguns Teròpodes podien haver tingut tant escates com plomes alhora.
postures
A més de tenir diferents tipus de pell, els animals pertanyents a la subordre del Teròpode segurament tenien diferents tipus de postures i de locomoció. A dia d'avui s'especula que tots eren bípedes i que les seves extremitats davanteres eren més petites. Inicialment es pensava que els Teròpodes no avians, com els carnosaures i tiranosàurids, mantenien una postura gairebé completament dreta. La cua en aquest cas servia de suport, igual que en els actuals cangurs. Tot i això, als anys 70 es van realitzar investigacions de l'articulació dels ossos que van descartar aquesta teoria. A més, no hi ha evidències fòssils que els enormes Teròpodes arrosseguessin la cua. Per això, els experts especulen que els animals gegants d'aquesta subordin van adoptar una postura més horitzontal i amb la cua paral·lela al terra.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/tiranosaure-rex/»]
D'altra banda, hi ha diferents opinions sobre l'orientació de les potes. Algunes investigacions indiquen que el fèmur estava orientat de forma vertical als Teròpodes grans de cua llarga. Tot i això, altres estudis suggereixen que tots els Teròpodes mantenien el genoll fortament flexionat mentre caminaven. Molt probablement hi havia molts tipus de postures, marxes i posicions diferents entre els diversos grups de Teròpodes extints.
Mida
Dins la subordre del Teròpode destaca el famós Tyrannosaurus. Va ocupar el lloc de major Teròpode conegut durant moltes dècades. No obstant això, troballes posteriors també incloïen carnívors gegants. Entre ells destaquen el Giganotosaurus i el Spinosaurus. Aquest últim sembla haver tingut 3 metres més de longitud que el Tyrannosaurus. No obstant això, era probablement una mica més petit i lleuger. No hi ha cap explicació científica que raoni aquestes mides tan enormes ni per què altres carnívors terrestres no van arribar a aquestes dimensions. En l'actualitat, el Teròpode més gran és l'estruç. Aquest pot arribar a mesurar 2,74 metres d'alçada i pesar 63,5-145,15 quilos.
A l'altre extrem hi ha l'Anchiornis huxleyi. És el Teròpode no avià més petit conegut. Tenia una longitud aproximada de 35 centímetres i un pes de 110 grams. No obstant això, avui dia hi ha un Teròpode més petit encara: El colibrí zunzuncito. Aquest pesa uns 1,9 grams i té una longitud de 5,5 centímetres.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/spinosaurus/»]
Hi ha una teoria referent a l'evolució de les aus. Diu que la mida dels Teròpodes anava disminuint durant 50 milions d'anys. Van passar de tenir un pes mitjà de 163 quilos a tenir un pes mitjà de 0,8 quilos. Els Teròpodes van ser els únics animals prehistòrics capaços de disminuir-ne la mida contínuament. El canvi que van experimentar els seus esquelets era quatre vegades més ràpid que en altres tipus de dinosaures.
Alimentació del Teròpode
Els primers descobriments fòssils dels Teròpodes mostraven que aquests animals tenien dents afilades i serrades, ideals per tallar carn. Fins i tot s'han arribat a trobar espècimens amb evidències de depredació, com ara el Compsognathus i el Velociraptor. Per això els experts confirmen que els dinosaures pertanyents a aquesta subordre eren principalment carnívors. En canvi, els Teròpodes avians tenien una dieta més variada. Aquesta incloïa plantes, insectes i carn. Tot i això, estudis realitzats entre el segle XX i el segle XXI indiquen que els Teròpodes ancestrals també podien haver-se alimentat de forma més diversa i no únicament de carn.
El primer teròpode herbívor confirmat és el Tericinosaure, també conegut com a Segnosaure. Aquests dinosaures tenien abdòmens molt grans per poder processar els vegetals. El cap del Segnosaure era petit. Tenia un bec i dents amb forma de fulla. Després de fer una sèrie d'estudis, els paleontòlegs van arribar a la conclusió que van existir més Teròpodes herbívors a part del Tericinosaure. Diferents grups de maniraptorans fòssils tenen proves que van poder ser omnívors. En alguns tròdontits això incloïa les llavors i en molts avialans els insectes. A més, alguns Teròpodes van arribar a especialitzar-se en la pesca, com ara els espinosàurids.
Com és possible deduir la dieta dels dinosaures?
Gràcies als estudis de la morfologia dental, les marques de dents que s'han trobat en ossos i les restes fòssils de continguts intestinals es pot deduir de què estava composta la dieta dun dinosaure. A dia d'avui sabem que hi havia Teròpodes que utilitzaven gastròlits. Són pedres que ajuden a processar l'aliment ingerit. Entre ells hi ha el Baryonyx, les aus i els ornitomimosaures.
Gairebé tots els Teròpodes mostren zifodòncia. És a dir: les seves dents serrades tenen forma de ganivet. Els altres, en canvi, resulten ser filodonts o paquidonts. Com la morfologia de les dents d'aquests animals és força distintiva, resulta fàcil diferenciar les famílies que componen els Teròpodes. A més a més, mitjançant aquests trets és possible deduir les estratègies d'alimentació que seguien. L'any 2015 es van publicar els resultats d'una investigació que s'havia fet sobre les esquerdes que es trobaven a les dents d'aquests animals. Van resultar ser plecs que servien per evitar que les dents es trenquessin durant la caça. A més, eren de gran ajuda per mantenir les dents al seu lloc.